La patologia d’aluminosi consisteix en un canvi químic que experimenta el formigó fabricat amb ciment aluminós. D’una banda, provoca un augment de la porositat, fet que redueix la cohesió i la resistència del formigó. D’altre banda, es modifica el pH del formigó, que deixa de protegir l’armadura de l’oxidació. Aquesta s’oxida, de manera que augmenta de volum i trenca el formigó que l’envolta. Per tant, l’aluminosi produeix una disminució de la resistència de l’element estructural i la ruptura d’aquest. El Test d’Aluminosi es realitza, precisament, per detectar la presència de ciment aluminós en una estructura de formigó.
Aquesta patologia és més freqüent en zones on hi ha humitat, ja sigui per filtració de cobertes, pèrdues d’aigua de les instal·lacions o entrades a través de la façana. També l’afavoreix una temperatura alta. Les zones d’un edifici on més es pot donar aquesta patologia és a la primera planta, a la coberta, al soterrani, als banys, als safareigs, a les cuines i als voladissos de façana i balcons.